Dala me finestra, che dava en sòla via,
te vidìe, ogni matina, endurmensà;
sul en batèl,che de dre al lasaa la scia,
el disturbaa ogni tant, el tò pulsà.
En de tò acque, se speciàa bèl bèl,
i pe del Baldo, là en del Verunes,
Marsèsen, de dre del sò castel,
la ghe schisàa l’occ ai Limunes.
Dopo tanc agn, le robe je cambiade,
è rià el turismo, adio tranquillità,
adès, gh’è sentenèr de vele culurade,
da Torbole, fina mai so a Gargnà.
La Navigarda, con tòc i sò batèi,
la fa la spòla, da Riva a Sirmiù;
e i biondi cruchi, al’ombra dei capèi,
i ve a gudìse, sota al sulleù.
A Pusaleng, gh’è cambiàt el panorama,
te vede amò,ma te se masa de luntà,…
…narò a Tremusen, e sò per la gardesana,
per tucàte, slongarò na mà!
Piera Mastagni
Pelèr
l’è a bunùra
cò i prim ciar
de la matina
che el Pelèr
el se sbulina.
Vent alègher
onda spèsa
vent de Ròca
lach che ciòca.
Onde bianche
ònde da mar
ònde gròse
che se spaca
so le còrne
de l’Altàr.
A l’altesa de dùsa
l’onda amò la se rifa
ma l’è dulsa, calma, tanta
l’è per ch’èl
Che’l lach el canta.
Anonimo
lavocedelgarda 